- COLLONADES - NOTICIES CURIOSES - RARESES - FOTESES - NOTICIES FRIKIS - S.U.E. - COSES DE LA VIDA......

About Me

Un nou estudi publicat a Science revela per què algunes aus posen ous rodons i altres el·líptics. Els resultats contradiuen totes les teories prèvies al respecte. Per aconseguir-ho, han hagut de classificar 50.000 ous de centenars d'espècies diferents en funció de si són més o menys líptics o asimètrics. Però per què?
"Els meus col·legues i jo estàvem intrigats per la gran varietat de formes dels ous que observàvem en aus", explica a Teknautas Mary Stoddard, de la Universitat de Princeton i una de les autores de l'estudi. "Per què els ous dels mussols són esfèrics i els dels calàbries són el·líptics?", Es preguntava.
La teoria clàssica sobre això deia que la forma dels ous estava relacionada amb la ubicació del niu o el nombre d'exemplars que posa cada au. Però no. "Ens va sorprendre trobar una correlació molt forta entre l'habilitat de volar i la forma de l'ou".
En resum, si poguéssim posar en fila a tots els ocells del món ordenades en funció de la seva capacitat per volar, observaríem també una gradació en la forma dels ous, des del més rodó d'aquelles aus que no s'aixequen del sòl fins als més cònics de les aus amb un vol més enèrgic.
Encara hi ha, sens dubte, algunes incerteses. Per exemple, el kiwi.
"La del enorme i el·líptic ou del kiwi és una de les formes més extraordinàries que hi ha", diu Stoddard. "Encara que el kiwi és una au que no vola, un ou el·líptic podria tenir els seus avantatges, ja que permet el desenvolupament d'un pollet de grans dimensions, per això les cries de kiwi no requereixen molta cura parental", atès que en trencar la closca són ja cries madures, o en argot ornitològic, precociales.
La pregunta que la humanitat porta plantejant-des de fa segles té, per tant, una resposta més precisa.
"Definitivament, l'ou va ser primer", contesta sense dubtar Stoddard. "Un ou amb closca i especialitzat evolucionar en alguns vertebrats mentre feien la transició a la vida terrestre, i després aquests animals van donar lloc als primers vertebrats terrestres, entre els quals s'inclouen les aus". vist a: elconfidencial.com

Un meteòric ascens sol anar seguit d'una ràpida caiguda i això és el que li està passant al 'fidget spinner', l'artefacte de tres extrems rodons que ha causat furor entre els més petits les últimes setmanes. El seu successor ve de la Xina, encara que amb unes prestacions molt menys innocents: és una miniballesta que dispara escuradents, amb prou potència per penetrar en una poma o rebentar un globus, segons informa el diari de parla anglesa més important de la Xina, 'Shanghai Daily'.

 

 Però els joves xinesos de seguida han trobat maneres de trampejar l'aparell i alguns utilitzen munició de més calibre, com claus o agulles, cosa que els permet arribar a travessar vidres. Aquest trasto de fusta o plàstic s'està popularitzant sobretot entre els nens de primària i secundària de totes les escoles de la Xina. El seu preu és molt assequible, ja que els més econòmics costen poc més d'un euro, i és molt fàcil d'utilitzar, dues de les causes que han provocat la seva ràpida difusió.

 

 Associacions de pares de tot el país han exigit a les autoritats que prohibeixin la venda d'aquesta joguina, pel perill que suposa per a parts del cos tan vulnerables com els ulls. A part de les vendes a les botigues, el fenomen s'ha fet viral a internet, on hi ha vídeos de només 10 minuts que mostren com fabricar-te la teva pròpia ballesta a casa, amb bastonets de fusta, un cúter i una goma elàstica. Aquí a Espanya encara no està disponible la seva venda, però es pot adquirir a través de plataformes de comerç 'on line' com alibaba.com, per un preu que ronda entre un i cinc euros. - elperiodico.cat

Deric Ó h'Artagáin, un meteoròleg de la televisió irlandesa, estava fent una connexió en directe quan el vent l’ha arrossegat tant a ell com al gran paraigües que duia. Els presentadors del magazín reien sense parar i l'audiència compartia el divertit moment a l'instant. Però el millor moment arribava quan tornaven la connexió i el jove apareixia lluitant amb el paraigües trencat.
  
La presentadora assegurava que el noi estava bé i ell mateix feia un tuit rient-se’n:nacio.cat

Molts negocis han de lluitar amb la competència en oferir productes i serveis molt semblants pel que han de buscar una forma de diferenciar-se com ara a través del seu nom. Un nom enginyós i original que pugui captar l'atenció dels potencials clients pot ser la clau de l'èxit i hi ha persones que han aconseguit que els seus negocis no passin desapercebuts per a ningú.
A continuació us deixo fotos de negocis amb noms molt poc indiferents. No us els podeu perdre! - vist a cabroworld

::
.
.
.
.


Cada dia, un home de Pennsylvania recorda un error que va cometre fa 13 anys. Al voltant de les 8 del vespre, la seva casa normalment pacífica, s'anima amb el xiulet d'un despertador que accidentalment va deixar caure en un respirador, fa més d'una dècada. Està enganxat a la paret des de llavors.
Fa 13 anys, Jerry Lynn, de Ross Township, Pennsylvania, volia perforar un forat a través de la paret de la sala, per passar el cable de la televisió a través d'ell. No volia punxar cap conducte o canella a la paret, de manera que va tenir una brillant idea per assegurar que estava perforant en un punt sense obstacles. Va prendre el seu rellotge despertador, el va lligar a una corda, i el va programar per sonar en 10 minuts. Després el va baixar a la paret a través d'un orifici de ventilació, i va esperar que soni. El seu objectiu era perforar prop del lloc d'on venia el so, assegurant-se que allà no hi havia cap obstacle. Tot va sortir d'acord al pla, fins que el rellotge d'alarma va caure dins de la paret.

"Com estava ajupit, de sobte, vaig sentir un soroll de 'Thunk!', Ja que es va deixar anar," va comptar Lynn. "Vaig pensar, bé, això no és un problema. En algun moment va a apagar-se. I ho va fer ".


Si bé ho va intentar, l'home no va poder recuperar el rellotge d'alarma, però va pensar que segurament es quedaria sense bateria en tres o quatre mesos, per la qual cosa no estava molt preocupat. Això va ser al setembre de 2004, però 13 anys més tard, el rellotge sona cada dia, faltant 10 minuts per a les 8 del vespre, durant l'horari d'estiu, i deu minuts per a les set, durant l'horari estàndard.

Com es poden imaginar, Jerry i la seva dona, Sylvia, s'han acostumat a la paret alarma després de 13 anys, però encara pot sorprendre els convidats desprevinguts. "Comença amb un suau 'bip bip bip bip' i es fa més fort i més agut, i aquí és quan la gent diu, 'Què és això?'", Explica Sylvia.

Segurament tiraríem baix aquesta paret després de només 2 dies, només per aturar aquesta maleïda cosa, però després d'escoltar-durant 13 anys, seria una pena. Mai havíem escoltat sobre una bateria de rellotge que duri tant de temps, tot i que no utilitzen massa energia, de manera que serà interessant veure quant temps seguirà sonant. PERIODISMO.COM


Un consell: mai apostis contra internet ... i menys a Reddit, que ve a ser un Forocoches elevat a l'enèsima potència. Un usuari que es fa dir @Errk_fu, va prometre el passat 18 de maig a "neoliberalisme" que tatuaría la cara d'Angela Merkel ("Mutti", "mami") al cul si el seu post arrivaba els 10.000 vots. Massa barat: a dia d'avui, l'aposta ha rebut 26.951 vots, superant àmpliament el límit imposat. Vas jugar al joc d'internet i vas perdre, Errk.
Un cop comprovat el poder de les xarxes, aquest fanàtic de la cancellera alemanya va obrir una col·lecta a internet per finançar-se el tatuatge. L'objectiu és humil: tot just 500 dòlars, però promet que si arriba als 500.000 dòlars (per demanar que no quedi) també es tatuará l'ull dels Illuminati i quatre camions de tacs en les cantonades.
Fa 20 anys els directors de cinema espanyols Juanma Bajo Ulloa i Santiago Segura es van creuar una aposta similar: es tatuarían al cul el títol de la peli de l'altre ( 'Torrente' o 'Airbag') en cas que no aconseguissin batre a taquilla . Va perdre Ulloa, però no es va tatuar 'Torrente' al cul, sinó en un turmell.

Vist a Reddit, via Gonzoo. Amb informació de PlayGround. strambotic


Com no m'agraden els petards, de fet no els hi trobo cap gracia, el mateix em passa amb la cosa aquesta de la revetlla de Sant Joan, que inteligentment fa ja uns quants anys que celebrem a casa en la més austera intimitat, no hi entenc un borrall de petards, pero avui la Natza Ferrer ha parlat a Rac1 del 'Perro Cagón' que podeu veure en aquest video. Són rars els dels petards, sorollosos i escatològics....


L'alta sinistralitat que cada vegada més amenaça les vides dels ciclistes a les carreteres espanyoles s'explica fent un cop d'ull a l'informe ‘Hàbits de conducció a Espanya'. Més de la meitat de els conductors, el 51%, reconeixen que no respecten la distància de seguretat d'1,5 metres amb els vehicles de dues rodes. Malgrat que el 56% dels conductors espanyols han declarat que consideren que no respectar la distància de seguretat a l'avançar un ciclista és molt perillós, més de la meitat ho fa i, a més, un 44% reconeix que alguna vegada ha envaït el carril bici. Només en la primera meitat del 2017, una vintena de ciclistes han perdut la vida a les carreteres espanyoles. L'estudi, elaborat pel centre d'estudis Pon-le Freno-AXA sobre la base de 3.000 entrevistes, mostra també un alt nivell de tolerància respecte a altres comportaments de risc, especialment vinculats a les noves tecnologies. Així, el 25% dels conductors parlen per telèfon sense mans lliures, la mateixa proporció que declara que llegeix missatges quan condueix, mentre que un 18% admet que n'envia. A més, un 35% de la població conductora espanyola manipula el navegador mentre condueix.

El que no diu ni ha estudiat AXA és que el 95% dels ciclistes no respecten cap senyal de trànsit, sobretot a ciutat.


Dos missatges barrejats poden portar a confusions. L'avinguda Meridiana de Barcelona rebia als seus conductors amb el missatge "Drogues per la dreta", una combinació dels textos "Drogues + conducció = accident" i "Circuleu per la dreta" provocada per un error informàtic, segons ha informat posteriorment el Servei Català de Trànsit al seu compte de Twitter. PUBLICO.ES

Un grup de homes s'esperen, com cada matí, en una estació francesa per agafar el tramvia. L'escena no tindria res d'especial si en lloc de la localitat francesa de Nantes tingués lloc en un poble d'Escòcia, perquè els homes van amb faldilles. Són un grup de treballadors de l'empresa de transports Semitan que protesten així perquè la companyia no els permet treballar amb pantalons curts o bermudes.



"Les faldilles formen part de la vestimenta reglamentària de les nostres col·legues dones i nosaltres no volem ser diferents", explica Gabriel Magner, representant dels treballadors d'aquesta empresa d'autobusos i tramvies, en declaracions al diari 'Le Parisien'. L'onada de calor tampoc perdona aquesta localitat del nord-oest de França. I menys dins dels autobusos i tramvies, on els conductors denuncien que les temperatures poden arribar als 50 graus.

La reivindicació d'aquests treballadors comença el 2013, quan ja van demanar formalment a l'empresa poder portar pantalons curts o bermudes a partir de certes temperatures. "Però Semitan sembla voler conservar una imatge de marca", explica Magner. De moment, la direcció encara no ha respost a les seves reivindicacions, encara que els treballadors, que segueixen amb la protesta, ho porten amb humor.

Aquests conductors francesos no són els únics que s'han aixecant en contra de la prohibició de portar 'shorts'. A Exeter (Regne Unit), una dotzena d'adolescents han modificat lleugerament el seu uniforme escolar i s'han presentat a classe amb les faldilles que porten diàriament les seves companyes. La protesta va començar quan un alumne va demanar al seu professor anar a l'institut amb pantalons curts i ell li va respondre: "Pots venir amb faldilles si vols", segons recull el diari 'The Guardian'. I sembla que el menor s'ho ha pres al peu de la lletra.

Els joves britànics consideren que els més de 30 graus que suporten en aquesta petita localitat del sud-oest d'Anglaterra són prou elevats per prescindir dels pantalons llargs reglamentaris. Un mètode de protesta que no consideren gens incòmode i sí "molt refrescant".


El Tribunal Constitucional, sempre atent a dedicar el seu valuós temps a les coses que realment interessen a la gent, ha decidit que la Conselleria d'Afers Exteriors no es pot dir Conselleria d'Afers Exteriors. El problema és que la Conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència ja no es diu Conselleria d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, sinó Conselleria d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Per tant, el Tribunal Constitucional està dient a una conselleria que no es pot dir com ja no es diu. Perquè resulta que els maleïts i perversos catalans li han canviat el nom. Per despistar.

Però, com això no pot tornar a passar, aquesta humil columna, un cop més, es converteix en un racó de servei públic que procedeix ara mateix a fer una llista de possibles noms que aquests colpistes irredempts puguin pensar per posar a la Conselleria d'Exteriors de cara a esquivar la llei. I així, quan el TC ho cregui pertinent, només ha d'agafar la llista adjunta, començar a prohibir tots els noms i avançar feina. A saber:

- “Conselleria d'Afers”, en genèric i per evitar-los la temptació d'insistir en això dels maleïts Afers, que si no ho posen al davant del nom ho acaben posant al darrere. Quina mania!

- “Conselleria que no és la d'Interior Sinó l'Altra”.

- “Conselleria Que No és Gaire d'Aquí”.

- “Conselleria de Sap Allà? Doncs Seria Això, No Sé Si M’Explico I Queda Prou Clar.

- “Allò d'en Romeva”.

- “Aquella Conselleria que Vostè Ja Sap, Però que No Direm Quina És”.

- “Conselleria del Ja Ens Entenem Per On Estem Anant, oi?

- “Conselleria Que No És de Res de Fora, Nooo, Però Sí Que Ho És Una Miqueta, Però Tampoc Tant”.

- Conselleria de No Ben Bé d'Aquí Sinó Lleugerament Traslladada Allà.

- Conselleria de Sap La Part Interna? Doncs l'Altra.

- Conselleria que Vindria a Estar Més Enllà del que Entenem per la Perifèria.

- Conselleria de tot el Que Seria Forà, Pròpiament Dit.

- Conselleria que Engloba Tots els Temes Extrínsecament Forans.

Aquesta és una primera llista que aviat es veurà complementada per una segona unitat de conceptes que penalitzaran amb cadena perpètua l'ús de paraules tals com conselleria, urna, papereta, vot i totes les seves variants.

En una tercera fase el TC obligarà a incloure el terme “colpista” als càrrecs dels membres del Consell Executiu (Colpista) i a les seves respectives conselleries (també colpistes). Per exemple, el càrrec de Carles Puigdemont serà el de Molt Menyspreable President Colpista de la Generalitat Colpista de la Catalunya Colpista. I el d’Oriol Junqueras serà el de Vicepresident Colpista del Govern Colpista i Conseller Colpista de l'Economia i la Hisenda Colpista de la Generalitat Colpista de la Catalunya Colpista. I així la resta. - iu forn a nacional.cat
Malgrat el rebuig internacional i especialment mexicà als plans de Donald Trump de construir un mur que separi la frontera entre els Estats Units i Mèxic amb l’excusa d’evitar la immigració il·legal, apareixen propostes de com s’hauria de construir aquest mur. Una de les més sorprenents és la de l’arquitecte neerlandès Jurgen van der Ploeg, que ha dissenyat un mur ecològic, sostenible i que, a més creï riquesa, segons ha difós el mitjà Faro.nl.


La proposta de Van der Ploeg, anomenada Trump Power Wall, passa per afegir plaques solars a la cara que donaria a Mèxic, amb la idea d’aprofitar la instal·lació per crear energia elèctrica. Alhora, sempre segons l’arquitecte, es generaria riquesa, ja que la instal·lació dels panells crearia ocupació, mentre que l’electricitat generada es podria vendre a Mèxic, una manera un punt perversa que els mexicans es beneficiessin del mur i acabessin pagant per ell.

Segons el mateix arquitecte, la idea es podria desenvolupar afegint hivernacles a la part dels Estats Units d’Amèrica, que servirien per conrear aliments.elnacional.cat.

Ah! a Trump el projecte li ha agradat i ja l'ha fet seu, a veure si el porta a terme. Ves que no li hagin copiat la idea al rostidor de pollastres tailandés...