DIARIO DE SEVILLA / JUAN CARLOS VÁZQUEZ - «No sóc tonto, sóc bo». La sinceritat de Peter Angelina, un nigerià de 35 anys establert a Sevilla des de fa més de tres lustres i que sobreviu venent mocadors en un semàfor, sorprèn fins i tot els seus veïns del barri del Tardón, al costat de Triana, on la setmana passada van viure el seu particular conte de Nadal, d'aquells que només tenen lloc en els anuncis.
Aquesta història va passar al nucli de vivendes de Santo Ángel de la Guarda, un nom que sembla premonitori. El dia 3 de desembre, Pedro, com el coneixen al barri, estava treballant venent mocadors en un encreuament de carrers molt concorregut quan es va adonar que d'un vehicle que reprenia la marxa després d'haver-se aturat en un semàfor queia un maletí que, en un descuit, el seu propietari havia oblidat damunt del sostre.
El seu primer instint va ser agafar-lo i sortir corrent darrere del cotxe per tornar-lo, però el conductor no se'n va adonar. Assegura que ni li va passar pel cap comprovar què hi havia dins, i molt menys quedar-se el contingut. «No sabia què hi havia dins, hi podia haver droga o una bomba», feia broma ahir. Espantat, va buscar algun testimoni i se'n va anar cap a la policia per tornar-lo.
Al cap d'una estona, es va veure sorprès per un grup d'agents que es van acostar a felicitar-lo. Havien localitzat el propietari del maletí, que contenia 3.150 euros en metàl·lic i sis xecs nominatius per uns 13.000 euros, a més de documents i un mòbil.
Els veïns, que ara li prenen el pèl, saben que al Pedro els diners li haguessin anat molt bé. Llicenciat en Medicina a Nigèria, com que el seu títol no és vàlid a Espanya aprofita les tardes per anar a classe a la universitat per homologar-lo. Ja va pel cinquè curs. Però el Pedro és un buscavides: va treballar de professor a Londres, fa petites feines informàtiques i fins i tot ha participat en algun número de televisió de Los Morancos o s'ha disfressat de rei mag a la cavalcada del barri.
Davant la legió de sorpresos, ell insisteix que va actuar com li va ensenyar el seu pare. «Em diuen que podia haver agafat els diners i tirar el maletí a un contenidor, però jo no sóc així i, a més, a Déu no li hauria agradat», defensa. «Els diners no eren meus. Si tinc un cèntim, un dòlar, és el que tinc, però robar...». I igual que les històries de Nadal, la seva també va tenir un final feliç, i l'agraït propietari, un empresari de la zona, li va entregar 100 euros que el Pedro encara conserva intactes a la butxaca.
Tags:
COLLONAETES
Lo jodido es que además le llamen tonto.
ha hecho lo que quería hacer, por lo tanto ha obrado conforme a su conciencia.
Salut
ES EVIDENT,AQUEST BON HOME,NO VA SER "EDUCAT"EN UNA ESCOLA ESPAÑOLA,ON ENCARA ES LECTURA OBLIGATORIA "EL LAZARILLO DE TORMES".....